miércoles, 30 de marzo de 2011

Activitat 5


El infant es troba assegut davant d’un ordinador portàtil, de joguina o molt vell. Tocant el teclat. Per la forma de les cames, encara no deu caminar. Te una hipotonia, es a dir, poca massa muscular o un to muscular baix. Com el infant es pot mantenir assegut sol podem dir que ja te un equilibri estàtic, ja que ningú l’ha de sostenir per que no caigui. Deu tenir entre uns 8 – 9 mesos







 
Es pot observar com la nena està ajupida, mirant alguna cosa del terra. No es pot veure si del altre costat la estant aguantant o no. Suposem que no. Es pot posar dreta per tant ja té equilibri dinàmic i pel que fa a l’equilibri estàtic es podria dir que es pot posar parada sense ajuda de cap recolzament. La prensió podríem dir que utilitza ja aproximació directa, i agafa les coses amb prensió amb pinça fina. Es pot dir que te uns 13 – 14 mesos.





En la imatge apareix un nen escrivint, dibuixant o pintant. Pel que fa a la prensió ja esta definida es a dir ja te la prensió amb pinça fina. La lateralitat en un suposat cas que la imatge no estigues girada es podria arriscar a dir que es homogènia, és a dir, el nen dretà o si no està definida del tot poc li falta. Pel que fa a l’equilibri en el dinàmic, pot pujar i baixar les escales sol, sense ajuda, saltar sobre un peu i els dos junts, per l’equilibri estàtic. Crec que te uns 3 anys i mig o 4. 






PART 2 DE L'ACTIVITAT 5! (Reformulació)

En general no canviaria res, l'edat de la última fotografia, que en resum pot tenir uns 5 anys aprox. i adjuntar algunes dades més que han ficat les meves companyes, però poc més. Més o menys tenim el mateix. 

martes, 29 de marzo de 2011

Activitat 7

  • Està en posició dreta, està ben equilibrada. La columna vertebral ha adquirid les seves corvatures naturals, necessaries per a la marxa.
  • La nena està amb un bol agafant aigua d'una manguera que perd.
  • En la imatge es pot suposar que viu a l'Àfrica, pel fet de que agafi l'aigua d'una manquera amb un bol i esperant que s'empleni poc a poc mantre van caient les gote. S'observa que està en un ambient de pobresa.
  • Té un predomini de la hipertonia.
  • Es podria dir que té una prensió amb pinça inferior, ja que s'observa com agafa el bol entre el polze i el menovell.
  • Equilibri estàtic: no sabem si es pot sostenir amb les puntes dels peus però es podria dir que si no ho fa poc li falta.
  • Equilibri dinàmic: puja escales i salta a peus junts i a peu coix.
  • La lateralitat no es pot saber, però en un suposat cas es podria dir que, si la fotografia no està girada, al ser una nena petita normalment agafen les coses pesades amb aquella mà que els hi es més fàcil per lo tant es possible que sigui destra o en un altre cas ambidextra, però amb un fotografia no es pot determinar.
  • Suposant l'entorn i l'ambient crec que te uns 3 anys


  • La columna vertical a adquirit les seves curvatures naturals, per a la marxa.
  • Està ajupit jugant amb uns cubs de color.
  • Té un predomini de la hipertonia
  • aproximació directa
  • prensió amb pinça inferior cap amb pinça fina superior
  • Equilibri estàtic: l'infant es manté dret sense cap recolzament i quasi pot mantenir-se sol amb un peu
  • equilibri dinàmic: puja i baixa escales graó per graó
  • la lateralitat sestà definint
  • te uns 2 anys aproximadament



  • Està assegut aguantant ell solet el cap, te flexio dels malucs i pot girar el tronc.
  • Està mirant un llibre de dibuixos senyalant les imatges.
  • Té un predomini de la Hipotonia
  • Prensió per contacte
  • Aproximació parabòlica
  • Prensió palmar
  • Equilibri estàtic:l’infant es manté assegut tot sol
  • La lateritat no es pot apreciar
  • Te uns 8 9 mesos aproximadament

viernes, 11 de marzo de 2011

Activitat 6, Espai i temps!

Activitat a casa:

Per treballar l’espai, una activitat seria a l’hora de menjar, en comptes de donar-li directament, seria donar-li amb gracia, és a dir, fent l’avionet, o el cotxe. Movent la cullera i fent sorolls representatius del transport fet servir. Així la nena seguirà amb el cap la cullera del menjar i escoltarà els sorolls. 
Objectiu: conèixer els horaris dels apats  






Activitat a classe:

Escollir la joguina que més li cridi l’atenció per fer-ho més fàcil. Posarem la joguina a un metre o metre i mig de distancia, així tindrà que gatejar o arrossegar-se per poder-la agafar. En comptes de posar-li la joguina a distancia per que es mogui, li podem ensenyar i moure-la per que la segueixi amb la mirada i sigui capaç de moure’s per seguir-lo.
Objectiu: Gatejar per l'espai des d'on està fins arribar a l'objecte que més li agrada. 




ESPAI

L’espai té tres fases: espai propi, tots els punts a la tipologia del propi cos. Espai representat/simbòlic, format per objectes que incideixen en el camp visual del infant i situats més enllà de l’espai immediat. Espai immediat o ambiental, esta format per tots aquells objectes que estan a disposició del infant.
Dos nivells de desenvolupament:
Dels 0 als 3 anys, sensoriomotor: es basa en l’experiència sensorial, la manipulació i les accions. El infant estableix una relació entre ell i els objectes, aconseguit així la percepció de l’espai.
A partir dels 3 anys, representatiu: amb l’aparició de la imatge mental i amb l’adquisició del llenguatge, l’espai passa a ser també un espai representatiu: Relacions projectives, de 5 a 7 anys, el infant descobreix les dos dimensions de l’espai, llargada i amplada i el concepte de superfície. Relacions mètriques, més de 7 anys, capacitat de coordinar els objectes entre si, en relació amb un sistema de referència de 3 eixos de coordenades(3D; Abstracte).
Evolució de l’orientació i estructuració espacial:
Etapa perceptiva: el infant s’orienta en l’espai mitjançant les relacions topològic, és les relacions existents entre el subjecte i l’objecte.
  •  0 a 4 mesos: la qualitat i quantitat d’informació. que arriba al infant depèn de la mare. I el nadó respon amb els somriures, mirades, crits o plors.
  •   4 mesos a 3 anys: Evolució postura-motricitat
o   4 a 9 mesos: prensió de les coses vistes amb el desenvolupament de la coordinació oculo – manual.
o   Cap als 9 mesos: comença la constitució de la permanència de l’objecte, el infant busca l’objecte que acaba de desaparèixer davant seu.
o   9 a 12 mesos: el seu interès es centre en la trajectòria que segueixen els objectes que llença quan juga.
Etapa representativa: a partir dels 5 anys el infant pot estructurar l’espai.
  •  3 a 7 anys: encara dominen les relacions topològiques. Aquestes li possibiliten la comparació de les característiques dels diferents espais: forma, mida, identitat... 
  •  A partir dels 5 anys: apareixen relacions projectives, el nen descobreix les dos dimensions de l’espai i el concepte de superfície, deixarà de percebre l’espai en funció de la seva pròpia posició i podrà considerar les relacions dels objectes entre ells establint relacions projectives.
  • Després dels 7 anys: el infant accedeix a l’espai racional mitjançant les relacions mètriques. 

TEMPS
El temps: és la durada i successió de les coses, considerada com a transcorrent d’una manera continua i uniforme. En la relació temporal es poden analitzar dos aspectes, el qualitatiu, que suposa una organització, un ordre en el temps i el quantitatiu, que ens dóna la idea de duració i successió.
Característiques:
  • S’organitza en una continuïtat lineal, orientada al devenir, a la transformació, on res no s’atura. És la memorització de les accions i dels esdeveniments successius que dóna una percepció, ordenada, anomenada cronologia, la que fa aparèixer les nocions.
  •  A través de la repetició regular de les accions el infant memoritzarà i percebrà el moviment temporal.

A partir de la vivència quotidiana el infant aprèn:
  • Desenvolupar l’experiència del temps que passa i no torna mai més.
  •  Vindrà un temps que encara no és present en el que continuarà desenvolupant-se sabent fer tot sol les coses
  • La posició relativa dels uns respecte als altres, el valor de l’edat en aquesta cronologia del temps
  • Percep i integra la noció d’edat

Des del naixement, el nadó disposa de conductes rítmiques i d’una motricitat rítmica pròpia. Ritmes exteriors i interiors trobaran poc a poc un ajustament en el curs de la cura materna. Infants que viuen situacions de manca d’afecte o d’estímuls, s’autoestimulen per moviments de balanceig. Cap als 2 anys, el infant acompanya espontàniament una música rítmica amb moviments del seu cos.
3 tipus de temps:
  • Temps biològic: són els ritmes del cos. Varien segons l’hora del dia.
  • Temps subjectiu o psicològic: el temps no passa igual per a tothom i depèn de la persona dedicarà més o menys temps en una cosa
  • Temps objectiu: es divideix en: fenòmens històrics o religiosos, minuts, hrs, mesos, anys.. es el que imposen els seus límits amb una hora determinada.

Fases del temps:
  • Fase sensoriomotora, 0 als 2 anys:el temps que passa fen alguna cosa és el temps viscut.
  • Fase representativa: Organització d’unes activitats en un temps determinat.
  • A partir dels 7 anys: es situa en el temps objectiu i organitza les accions en aquest temps.