Activitat 8, reformulació

Les entrades de les meves companyes estan bé, considero que més o menys em ficat el mateix. Pot ser alguns tenen massa cosa, no obstant, reitero estan bé. Per lo tant, no canviaré res. Alguns comentaris em posaven que hi havia uns numeros, em sembla que ho he pogut arreglar. Però per el demés els comentaris diuen que no esta mal.

Activitat 9, escollida

Un cop llegides totes les propostes de les diferents activitats que hem penjat al blog, hem 
decidit duu a terme l'activitat titulada: “ Què havia?”.

Creiem que és interessant realitzar-la, ja que té una mica de complicació perquè poc a poc anem augmentant la dificultat.

També hem pensat que és una activitat adequada per l'edat del nen, i tenim curiositat de com ho farà.

Fitxa de l'activitat:

 Nom de l'activitat: Què havia?

Objectius: - Memoritzar els objectes.                    

                    - Col·locar els objectes amb el ordre adequat.

Continguts: - continguts procedimentals: Memorització dels diferents objectes.

                        - continguts conceptuals: Els diferents objectes.

                       - continguts actitudinals: Participació a l'activitat.

Duració: Uns 25-30 minuts aproximadament.

Material: Una taula, i 10 objectes diferents.

Edat: 6 anys.

Desenvolupament de l'activitat: Per començar a duu a terme l'activitat col·locarem 5 objectes sobre la taula. El nen els tindrà que observar durant uns segons i intentar memoritzar-los. Un cop passat el temps, agafarem els objectes i els barrejarem amb uns altres 5 objectes més en una altra taula.

El nen tindrà que anar a la taula on hem deixat els objectes barrejats i agafar els 5 que havíem col·locat anteriorment i que ell ha memoritzat.

L'activitat la repetirem varies vegades canviant els objectes i augmentant o disminuint el numero d'objectes.

Per acabar complicarem una mica més l'activitat, farem que el nen faci el mateix, memoritzi els objectes que haurem col·locat a la taula, però els hi farem col·locar al mateix ordre com els havíem col·locat nosaltres.

Avaluació:

 

	Sempre	A vegades	Sovint	Mai	Observacions
Ha memoritzat correctament els 3 objectes.
Ha memoritzat correctament els 4 objectes.
Ha memoritzat correctament els 5 objectes.
Ha col·locat els objectes al ordre que li hem demanat.
Ha participat a l'activitat.

Activitat 9

Títol: Relaciona’m amb la meva veu!

Edat:

• 5 – 6 anys

Materials:

• Reproductor per els 5 animals
• Imatges dels 5 animals plastificats

Objectius:

• Conèixer els diferents tipus de sons que emeten els animals
• Descobrir la seqüència correcta
• Relacionar el soroll del radiocasset amb les imatges

Continguts:

• Visualització dels animals amb els sons dels animals amb les imatges
• Memorització de la seqüència de sons
• Relació entre les imatges i sons

Desenvolupament de l’activitat:

Primer l’hi ensenyarem les imatges dels 5 animals (ase, elefant, lleó, gat i gos), una vegada hagi vist les imatges, amb l’ajuda d’un reproductor sonaran els sons de cada animal. Aquest les haurà de relacionar, i aixecar les imatges que tindrà a sobre la taula, prèviament ficades. Una vegada nosaltres sabem que sap quin so produeix cada animal començarà l’activitat memorística.

El que farem serà, primer reproduirem dos animals, haurà d’aixecar les imatges corresponents una vegada hagin acabat els sons. Es faran 3 series de dos sons.

Una vegada fetes les series reproduirem 3 sons d’animals, és a dir, afegirem un so nou. Com en el punt anterior quan acabin els sons haurà d’aixecar les imatges corresponents i seran 3 series.

S’aniran afegint i fent 3 series fins arribar als 5 animals.

Per cada encert li donarem un punt, que equivaldrà a 5 cèntims d’€ i que es podrà comprar el que vulgui les gominoles que vulgui o estalviar-ho.

	Sempre	Sovint	A mitges	Poc	Gens
Coneix els diferents tipus de sons dels animals
Descobreix la seqüència correcta
Està atent a l’activitat
Relaciona els sons dels animals amb les imatges correctes

Activitat 8

Període Sensoriomotor:

De  0 a 1 mes:

• El reflex pupil·lar
• El reflex de prensió

En aquest subestadi el infant està en període d’adaptació i els únic moviments que fa són reflexos determinats biològicament, és a dir, agafa un objecte que toca la seva mà per exemple. La intel·ligència sensoriomotora es va construint successivament a partir dels reflexos innats, al final en un determinat moment el infant utilitzarà els reflexos intencionadament. Per això considero que són importants aquest dos reflexos. 

D’1 a 4 mesos:

• Primeres accions:

Són els hàbits, que suposen una alteració dels reflexos innats, però que encara no tenen el tret de intencionalitat pròpia de les conductes intel·ligents que serà aconseguit en el següent estadi.

• Reaccions circulars primàries (RCP)

Exercici funcional que la finalitat es mantenir o descobrir una altra vegada el resultat nou o interessant, per exemple, l’acció de “xuparse” el polze de forma sistemàtica, no degut a l’atzar, implica una coordinació entre mà i boca que suposa una adaptació adquirida de reflex de succió. Aquesta modificació del esquema de succió suposa una acomodació deguda a l’experiència i, per lo tant, una distinció entre assimilació i acomodació que no existia en el subestadi anterior i que aconsegueix major rellevància en estadis posteriors.   

De 4 a 8 mesos

• Reaccions circulars secundàries (RCS)
• Espectacle interessant

Mostra un interès mes clar cap al mon exterior. Els esquemes comencen a dirigir-se cap a fora del propi cos del nadó. Comença l’exploració de l’entorn. Quan manipula un objecte ho fa per què té un interès real en explorar-lo.

Aquesta major consciència de l’entorn li permetrà descobrir procediments per reproduir fets interessants. Per exemple, el nadó pot donar un cop amb la mà accidentalment a un objecte del bressol fent que es mogui i reproduir aquesta seqüència durant un interval de temps. El nadó està començant a desenvolupar un tipus de coneixements molt importants: que pot fer per reproduir resultats desitjables. 

De 8 a 12 mesos

• Coordinació de dos esquemes en un acte únic

Ja es capaç de percebre algun objecte desitjable i imaginar com aconseguir-lo. La seva conducta ja es intencional i pot mostrar una clara conducta d’anticipació davant l’aparició de determinats indicis. Un nen pot plorar quan un adult que estava assegut al seu costat s’aixeca anticipant la seva marxa. Aquestes conductes anticipa tòries suposen una previsió independent de l’acció que s’està realitzant, però no implica encara una representació que el nen no aconseguirà fins el final del període sensoriomotor (2 anys)

De 12 a 18 mesos

• Reacció circular terciària (RCT)
• Descobriment de nous mitjans per experimentació activa

El nadó comença de forma deliberada i sistemàtica a variar les seves conductes. El nen no es limita ara a repetir, davant situacions concretes, respostes o solucions que prèviament havent tingut èxit. Es el moment en que comença a experimentar i descobrir noves solucions mediant un procediment de tanteig. Així pot aprendre que un objecte situat a certa distancia pot agafar-se mediant un pal, cordill... l’experimentació sobre l’entorn adquireix un paper predominant en la conducta del nen que gaudeix amb aquestes noves activitats. El llançar objectes com culleres o altres, des de la cadira, per exemple, es un medi per el que pot explorar les consecuències de les seves actuacions i resultar altament motivant. El desenvolupament està tenint el seu inici en aquestes activitats.

De 18 a 24 mesos.

• Invenció de nous mitjans per combinació mental

El nen es ara capaç de pensar i actuar sobre el món de forma interna i no merament de forma externa (tanteig). Així serà capaç de buscar els objectes que s’han amagat mitjançant desplaçaments invisibles.

El nen posseeix els conceptes d’espai, temps i causalitat que li permetran aconseguir una representació coherent i completa de la realitat en la que ell mateix està inclòs, i a partir de la qual pot actuar de forma intel·ligent.

Període preoperacional:

De 2 a 4 anys (aprox.)

• Preconceptes o conceptes primitius
• Raonament transductiu

De 4 a 7 anys (aprox.)

• Es va produint una certa descentració
• Les intuïcions encara que lligades a les configuracions perceptives es van acostant a les operacions concretes
• El raonament està relacionat al: realisme, animisme i artificialisme

Caracteritzat per la capacitat de representació del nen en la funció simbòlica o semiòtica. Aquesta capacitat de representar lo real per mitja de significants diferents de les coses significades, es plasma en diferents camps com la imitació, el dibuix, el joc i el llenguatge.

Durant el període preoperatori no arriba a alliberar el pensament del subjecte dels aspectes superficials, perceptius dels problemes, sent encara el seu pensament intuïtiu. A partir dels 6 – 7 anys es capaç el nen de realitzar aquest tipus d’accions mentals, interioritzades, que s’anomena operacions i mostren ja un tipus de pensament lògic. Aquestes operacions, posades de manifest en l’aparició de nocions com la conversació, la seriació i la classificació, tenen un aspecte principa que es el seu caràcter reversible. Així, quan un nen del estadi operatori concret ens diu que la quantitat de líquid no ha canviat al canviar la forma del recipient que el conté.

Les operacions concretes estan sempre lligades a l’acció i el nen es incapaz de construir un discurs lògic a partir de proposicions verbals independents de la seva acció sobre els objectes.

Activitat 6, (Reformulació de les activitats per la nena)

Una vegada exposades les activitats, farem una mica de cada activitat, ja que per l'edat de la nena, 6 mesos, segons quines activitats no es poden duu a terme. Pel que fa a l'activitat a l'aula agafarem parts de les 3 activitats, ja que, més o menys la de la Estefania i la meva són iguals, i la part de la pilota de l'Alba. Per tant agafarem amb la nena i la moure'm amb la pilota i després ficarem tres objectes al davant.
Després per l'activitat a casa, agafarem una a la nena li moure'm les mans i els peuets, i després li donarem de menjar d'una forma divertida, fent ús de el típic avionet, es adir, moure'm la cullera fent sorolls d'un avió així la nena l'aura de seguir amb el cap, la vista i amb les mans.  
Suposo que agafar una mica de cada quedaria bé l'activitat.

Activitat 3, Evolució de la motricitat!

( :

Activitat 7, proposta en grup! (Reeditació)

5IMATGE 1

En la primera imatge podem observar un infant en un entorn pobre, el qual es troba descalç i amb una vestimenta precària.

Es troba recollint aigua tot sol, es capaç d'agafar el recipient amb una sola mà per tant podem dir que té la pinça fina assumida.

Es troba en equilibri estàtic.

En quant al to muscular, podem dir que el seu cos està en tensió ja que el recipient que aguantar s'està plenant d'aigua i per tant cada cop pesarà més.

En quant a la lateralitat podem observar que subjecta el recipient amb la mà dreta.

Per això creiem que, té uns tres anys i mig, tot i que no estem massa segures ja que la possible malnutrició del nen pot afectar notablement en el seu desenvolupament.

IMATGE 2

En la segona imatge podem observar a un nen jugant a blocs de construcció al carrer.
La postura que adopta és ajupit sobre els dos peus, l'esquena la maté recta, les cames flexionades, amb la mà dreta encaixant un bloc i la mà esquerra subjectant la torre per a que no caigui. Es pot observar que domina la pinça fina i suparior, també té adquirida la coordinació oculo-manual. Es pot dir que, s'aprecia hipertonia en les extremitats i que l'equilibri estàtic el te adquirit. Pel que fa a la lateralitat la mà dominant dirien que és la mà dreta.
Aquest infant pot tindre entre 18 i 24 mesos, basant-me, per   exemple, en l'activitat que està executant, encara que un nen amb 27 mesos comença a fer les torres de 8 encaixos.

IMATGE 3

A la foto podem veure un nen assentat al terra i mirant un conte, és mostra content .Està assentat i amb la mà dreta està assenyalant el dibuix del conte. El tronc i el cap el manté recte i mirant cap abaix, ja que està mirant el conte.

De l'equilibri podem dir que és estàtic i el té assolit, ja que és manté perfectament assentat.

La seva lateralitat encara no la té assolida però podem veure que li predomina la mà dreta.

La seva prensió podem dir que fa la pinça inferior i la superior la té assolida, podria agafar perfectament una joguina entre el polze i el menovell i podria agafar una joguina molt petita entre el polze i l'índex.

Creiem que té uns 10-12 mesos, ja que és pot aixecar sol i caminar.

Activitat 5

El infant es troba assegut davant d’un ordinador portàtil, de joguina o molt vell. Tocant el teclat. Per la forma de les cames, encara no deu caminar. Te una hipotonia, es a dir, poca massa muscular o un to muscular baix. Com el infant es pot mantenir assegut sol podem dir que ja te un equilibri estàtic, ja que ningú l’ha de sostenir per que no caigui. Deu tenir entre uns 8 – 9 mesos

 

Es pot observar com la nena està ajupida, mirant alguna cosa del terra. No es pot veure si del altre costat la estant aguantant o no. Suposem que no. Es pot posar dreta per tant ja té equilibri dinàmic i pel que fa a l’equilibri estàtic es podria dir que es pot posar parada sense ajuda de cap recolzament. La prensió podríem dir que utilitza ja aproximació directa, i agafa les coses amb prensió amb pinça fina. Es pot dir que te uns 13 – 14 mesos.

En la imatge apareix un nen escrivint, dibuixant o pintant. Pel que fa a la prensió ja esta definida es a dir ja te la prensió amb pinça fina. La lateralitat en un suposat cas que la imatge no estigues girada es podria arriscar a dir que es homogènia, és a dir, el nen dretà o si no està definida del tot poc li falta. Pel que fa a l’equilibri en el dinàmic, pot pujar i baixar les escales sol, sense ajuda, saltar sobre un peu i els dos junts, per l’equilibri estàtic. Crec que te uns 3 anys i mig o 4. 

PART 2 DE L'ACTIVITAT 5! (Reformulació)

En general no canviaria res, l'edat de la última fotografia, que en resum pot tenir uns 5 anys aprox. i adjuntar algunes dades més que han ficat les meves companyes, però poc més. Més o menys tenim el mateix. 

Activitat 7

• Està en posició dreta, està ben equilibrada. La columna vertebral ha adquirid les seves corvatures naturals, necessaries per a la marxa.
• La nena està amb un bol agafant aigua d'una manguera que perd.
• En la imatge es pot suposar que viu a l'Àfrica, pel fet de que agafi l'aigua d'una manquera amb un bol i esperant que s'empleni poc a poc mantre van caient les gote. S'observa que està en un ambient de pobresa.

• Té un predomini de la hipertonia.
• Es podria dir que té una prensió amb pinça inferior, ja que s'observa com agafa el bol entre el polze i el menovell.
• Equilibri estàtic: no sabem si es pot sostenir amb les puntes dels peus però es podria dir que si no ho fa poc li falta.
• Equilibri dinàmic: puja escales i salta a peus junts i a peu coix.
• La lateralitat no es pot saber, però en un suposat cas es podria dir que, si la fotografia no està girada, al ser una nena petita normalment agafen les coses pesades amb aquella mà que els hi es més fàcil per lo tant es possible que sigui destra o en un altre cas ambidextra, però amb un fotografia no es pot determinar.
• Suposant l'entorn i l'ambient crec que te uns 3 anys
  
  

• La columna vertical a adquirit les seves curvatures naturals, per a la marxa.
• Està ajupit jugant amb uns cubs de color.
• Té un predomini de la hipertonia
• aproximació directa
• prensió amb pinça inferior cap amb pinça fina superior
• Equilibri estàtic: l'infant es manté dret sense cap recolzament i quasi pot mantenir-se sol amb un peu
• equilibri dinàmic: puja i baixa escales graó per graó
• la lateralitat sestà definint
• te uns 2 anys aproximadament
  
  
  
  
  
  

• Està assegut aguantant ell solet el cap, te flexio dels malucs i pot girar el tronc.
• Està mirant un llibre de dibuixos senyalant les imatges.
• Té un predomini de la Hipotonia
• Prensió per contacte
• Aproximació parabòlica
• Prensió palmar
• Equilibri estàtic:l’infant es manté assegut tot sol
• La lateritat no es pot apreciar
• Te uns 8 9 mesos aproximadament

Activitat 6, Espai i temps!

Activitat a casa:

Per treballar l’espai, una activitat seria a l’hora de menjar, en comptes de donar-li directament, seria donar-li amb gracia, és a dir, fent l’avionet, o el cotxe. Movent la cullera i fent sorolls representatius del transport fet servir. Així la nena seguirà amb el cap la cullera del menjar i escoltarà els sorolls. 
Objectiu: conèixer els horaris dels apats  

Activitat a classe:

Escollir la joguina que més li cridi l’atenció per fer-ho més fàcil. Posarem la joguina a un metre o metre i mig de distancia, així tindrà que gatejar o arrossegar-se per poder-la agafar. En comptes de posar-li la joguina a distancia per que es mogui, li podem ensenyar i moure-la per que la segueixi amb la mirada i sigui capaç de moure’s per seguir-lo.
Objectiu: Gatejar per l'espai des d'on està fins arribar a l'objecte que més li agrada. 




ESPAI

L’espai té tres fases: espai propi, tots els punts a la tipologia del propi cos. Espai representat/simbòlic, format per objectes que incideixen en el camp visual del infant i situats més enllà de l’espai immediat. Espai immediat o ambiental, esta format per tots aquells objectes que estan a disposició del infant.

Dos nivells de desenvolupament:

Dels 0 als 3 anys, sensoriomotor: es basa en l’experiència sensorial, la manipulació i les accions. El infant estableix una relació entre ell i els objectes, aconseguit així la percepció de l’espai.

A partir dels 3 anys, representatiu: amb l’aparició de la imatge mental i amb l’adquisició del llenguatge, l’espai passa a ser també un espai representatiu: Relacions projectives, de 5 a 7 anys, el infant descobreix les dos dimensions de l’espai, llargada i amplada i el concepte de superfície. Relacions mètriques, més de 7 anys, capacitat de coordinar els objectes entre si, en relació amb un sistema de referència de 3 eixos de coordenades(3D; Abstracte).

Evolució de l’orientació i estructuració espacial:

Etapa perceptiva: el infant s’orienta en l’espai mitjançant les relacions topològic, és les relacions existents entre el subjecte i l’objecte.

•  0 a 4 mesos: la qualitat i quantitat d’informació. que arriba al infant depèn de la mare. I el nadó respon amb els somriures, mirades, crits o plors.
•   4 mesos a 3 anys: Evolució postura-motricitat

o   4 a 9 mesos: prensió de les coses vistes amb el desenvolupament de la coordinació oculo – manual.

o   Cap als 9 mesos: comença la constitució de la permanència de l’objecte, el infant busca l’objecte que acaba de desaparèixer davant seu.

o   9 a 12 mesos: el seu interès es centre en la trajectòria que segueixen els objectes que llença quan juga.

Etapa representativa: a partir dels 5 anys el infant pot estructurar l’espai.

•  3 a 7 anys: encara dominen les relacions topològiques. Aquestes li possibiliten la comparació de les característiques dels diferents espais: forma, mida, identitat... 
•  A partir dels 5 anys: apareixen relacions projectives, el nen descobreix les dos dimensions de l’espai i el concepte de superfície, deixarà de percebre l’espai en funció de la seva pròpia posició i podrà considerar les relacions dels objectes entre ells establint relacions projectives.
• Després dels 7 anys: el infant accedeix a l’espai racional mitjançant les relacions mètriques. 

TEMPS

El temps: és la durada i successió de les coses, considerada com a transcorrent d’una manera continua i uniforme. En la relació temporal es poden analitzar dos aspectes, el qualitatiu, que suposa una organització, un ordre en el temps i el quantitatiu, que ens dóna la idea de duració i successió.

Característiques:

• S’organitza en una continuïtat lineal, orientada al devenir, a la transformació, on res no s’atura. És la memorització de les accions i dels esdeveniments successius que dóna una percepció, ordenada, anomenada cronologia, la que fa aparèixer les nocions.
•  A través de la repetició regular de les accions el infant memoritzarà i percebrà el moviment temporal.

A partir de la vivència quotidiana el infant aprèn:

• Desenvolupar l’experiència del temps que passa i no torna mai més.
•  Vindrà un temps que encara no és present en el que continuarà desenvolupant-se sabent fer tot sol les coses
• La posició relativa dels uns respecte als altres, el valor de l’edat en aquesta cronologia del temps
• Percep i integra la noció d’edat

Des del naixement, el nadó disposa de conductes rítmiques i d’una motricitat rítmica pròpia. Ritmes exteriors i interiors trobaran poc a poc un ajustament en el curs de la cura materna. Infants que viuen situacions de manca d’afecte o d’estímuls, s’autoestimulen per moviments de balanceig. Cap als 2 anys, el infant acompanya espontàniament una música rítmica amb moviments del seu cos.

3 tipus de temps:

• Temps biològic: són els ritmes del cos. Varien segons l’hora del dia.
• Temps subjectiu o psicològic: el temps no passa igual per a tothom i depèn de la persona dedicarà més o menys temps en una cosa
• Temps objectiu: es divideix en: fenòmens històrics o religiosos, minuts, hrs, mesos, anys.. es el que imposen els seus límits amb una hora determinada.

Fases del temps:

• Fase sensoriomotora, 0 als 2 anys:el temps que passa fen alguna cosa és el temps viscut.
• Fase representativa: Organització d’unes activitats en un temps determinat.
• A partir dels 7 anys: es situa en el temps objectiu i organitza les accions en aquest temps.