Activitat a casa:
Per treballar l’espai, una activitat seria a l’hora de menjar, en comptes de donar-li directament, seria donar-li amb gracia, és a dir, fent l’avionet, o el cotxe. Movent la cullera i fent sorolls representatius del transport fet servir. Així la nena seguirà amb el cap la cullera del menjar i escoltarà els sorolls.
Objectiu: conèixer els horaris dels apats
Activitat a classe:
Escollir la joguina que més li cridi l’atenció per fer-ho més fàcil. Posarem la joguina a un metre o metre i mig de distancia, així tindrà que gatejar o arrossegar-se per poder-la agafar. En comptes de posar-li la joguina a distancia per que es mogui, li podem ensenyar i moure-la per que la segueixi amb la mirada i sigui capaç de moure’s per seguir-lo.
Objectiu: Gatejar per l'espai des d'on està fins arribar a l'objecte que més li agrada.
ESPAI
L’espai té tres fases: espai propi, tots els punts a la tipologia del propi cos. Espai representat/simbòlic, format per objectes que incideixen en el camp visual del infant i situats més enllà de l’espai immediat. Espai immediat o ambiental, esta format per tots aquells objectes que estan a disposició del infant.
Dos nivells de desenvolupament:
Dels 0 als 3 anys, sensoriomotor: es basa en l’experiència sensorial, la manipulació i les accions. El infant estableix una relació entre ell i els objectes, aconseguit així la percepció de l’espai.
A partir dels 3 anys, representatiu: amb l’aparició de la imatge mental i amb l’adquisició del llenguatge, l’espai passa a ser també un espai representatiu: Relacions projectives, de 5 a 7 anys, el infant descobreix les dos dimensions de l’espai, llargada i amplada i el concepte de superfície. Relacions mètriques, més de 7 anys, capacitat de coordinar els objectes entre si, en relació amb un sistema de referència de 3 eixos de coordenades(3D; Abstracte).
Evolució de l’orientació i estructuració espacial:
Etapa perceptiva: el infant s’orienta en l’espai mitjançant les relacions topològic, és les relacions existents entre el subjecte i l’objecte.
- 0 a 4 mesos: la qualitat i quantitat d’informació. que arriba al infant depèn de la mare. I el nadó respon amb els somriures, mirades, crits o plors.
- 4 mesos a 3 anys: Evolució postura-motricitat
o 4 a 9 mesos: prensió de les coses vistes amb el desenvolupament de la coordinació oculo – manual.
o Cap als 9 mesos: comença la constitució de la permanència de l’objecte, el infant busca l’objecte que acaba de desaparèixer davant seu.
o 9 a 12 mesos: el seu interès es centre en la trajectòria que segueixen els objectes que llença quan juga.
Etapa representativa: a partir dels 5 anys el infant pot estructurar l’espai.
- 3 a 7 anys: encara dominen les relacions topològiques. Aquestes li possibiliten la comparació de les característiques dels diferents espais: forma, mida, identitat...
- A partir dels 5 anys: apareixen relacions projectives, el nen descobreix les dos dimensions de l’espai i el concepte de superfície, deixarà de percebre l’espai en funció de la seva pròpia posició i podrà considerar les relacions dels objectes entre ells establint relacions projectives.
- Després dels 7 anys: el infant accedeix a l’espai racional mitjançant les relacions mètriques.
TEMPS
El temps: és la durada i successió de les coses, considerada com a transcorrent d’una manera continua i uniforme. En la relació temporal es poden analitzar dos aspectes, el qualitatiu, que suposa una organització, un ordre en el temps i el quantitatiu, que ens dóna la idea de duració i successió.
Característiques:
- S’organitza en una continuïtat lineal, orientada al devenir, a la transformació, on res no s’atura. És la memorització de les accions i dels esdeveniments successius que dóna una percepció, ordenada, anomenada cronologia, la que fa aparèixer les nocions.
- A través de la repetició regular de les accions el infant memoritzarà i percebrà el moviment temporal.
A partir de la vivència quotidiana el infant aprèn:
- Desenvolupar l’experiència del temps que passa i no torna mai més.
- Vindrà un temps que encara no és present en el que continuarà desenvolupant-se sabent fer tot sol les coses
- La posició relativa dels uns respecte als altres, el valor de l’edat en aquesta cronologia del temps
- Percep i integra la noció d’edat
Des del naixement, el nadó disposa de conductes rítmiques i d’una motricitat rítmica pròpia. Ritmes exteriors i interiors trobaran poc a poc un ajustament en el curs de la cura materna. Infants que viuen situacions de manca d’afecte o d’estímuls, s’autoestimulen per moviments de balanceig. Cap als 2 anys, el infant acompanya espontàniament una música rítmica amb moviments del seu cos.
3 tipus de temps:
- Temps biològic: són els ritmes del cos. Varien segons l’hora del dia.
- Temps subjectiu o psicològic: el temps no passa igual per a tothom i depèn de la persona dedicarà més o menys temps en una cosa
- Temps objectiu: es divideix en: fenòmens històrics o religiosos, minuts, hrs, mesos, anys.. es el que imposen els seus límits amb una hora determinada.
Fases del temps:
- Fase sensoriomotora, 0 als 2 anys:el temps que passa fen alguna cosa és el temps viscut.
- Fase representativa: Organització d’unes activitats en un temps determinat.
- A partir dels 7 anys: es situa en el temps objectiu i organitza les accions en aquest temps.
